Guàrdies que pedalen
9 març 2014 per Carles Ribera
Si qualsevol de nosaltres anés a treballar a un país on es parlés una llengua que no fos la nostra molt probablement al cap d’un parell d’anys tindríem prou coneixement d’aquell idioma per poder fer les coses més bàsiques i socialitzar-nos mínimament amb els nostres nous conciutadans. N’hi ha que n’aprendríem més, amb una riquesa de vocabulari sorprenent, o que assolirien un accent més depurat, i d’altres amb prou feines pescarien les nocions bàsiques de la parla per anar fent-se entendre. Dependria, no només de les capacitats del nou parlant sinó també de la distància familiar entre el propi idioma i el que hem de fer nostre. No és el mateix aprendre francès, o espanyol, o italià, que haver de reeixir amb el finès o l’urdú. Afortunadament, tanmateix, la predisposició i, sobretot, la necessitat, són unes bones eines d’aprenentatge.
Entre les activitats bàsiques de la vida rutinària algunes persones hi tenen un esport anomenat spinning, que consisteix a pedalar com un beneit sobre una bicicleta estàtica a les ordres d’un monitor que t’escridassa, t’anima i t’impel·leix a treure el fetge per la boca per posar el cor a una teòricament saludable pressió màxima. Una activitat en què les instruccions que es reben són bàsicament interjeccions i frases curtes de l’estil de “vinga”, “som-hi” i “més, més, més”. Exemples d’una complexitat lingüística tan extrema que ha portat una colla d’agents de la Guàrdia Civil de Martorell residents des de fa un parell d’anys al nostre país a queixar-se als Mossos que el monitor d’un gimnàs de Martorell els dona les ordres, perdó, les instruccions, en català. Ja me’ls imagino equivocant-se de pedalada, anant marxa enrere o relliscant com a conseqüència de la dificultat d’entendre les instruccions d’ús de la màquina de pedalar. El cas ha arribat a la premsa nacionalista espanyola, que avui ja no s’escandalitza que es pugui ensenyar química en català, com passava en temps de Suárez, sinó que troba inacceptable que uns pobres servidors de la pàtria siguin interpel·lats amb una llengua tan oracular com la catalana. Senyors agents de la Benemèrita, entendre català és senzill. Només cal que no es fermin tan avall el tricorni, que els tapa les orelles. (Publicat a Presència el 9 de març de 2014)
