Escrits amb els dits

(Aquest article està escrit la nit de l’onze de març de 2004 i publicat en l’edició d’El Punt del dia 12.)

L’11 de març del 2004 passarà a la història com una de les dates més nefastes del segle XXI, i ho farà juntament amb l’onada d’atemptats contra els EUA de l’11 de setembre del 2001, simbolitzat per l’ensorrament de les Torres Bessones de Nova York. Un aparellament macabre que no només ho és per la matança generada o per la coincidència dels numerals, sinó per un aspecte que probablement obrirà la cursa de múltiples especulacions entre els especialistes en simbologia: l’11 de març està situat a la mateixa distància de l’equinocci (en aquest cas, de primavera) que l’11 de setembre de l’equinocci de tardor. Una dada que pot resultar irrellevant per a molts, però que segur que alimentarà les teories dels abonats a buscar significats ocults en les coincidències, sobretot a l’hora de fer vaticinis sobre els hipotètics atemptats que pugui arribar a cometre al-Qaida.
Discursos amb omissions
Deixant de banda el terreny de la simbologia i les coincidències, durant la jornada d’ahir van aparèixer altres detalls aparentment irrellevants que, amb l’avenç dels esdeveniments, han acabat sent reveladors. En l’atapeïda successió de compareixences oficials, durant les quals la versió oficial que apuntava a l’autoria d’ETA es va
anar capgirant amb la lentitud amb què es coneixien les dades, hi va haver dos moments crucials. En primer lloc, el discurs d’Aznar, quan encara la hipòtesi d’al-Qaida era oficialment qualificada de maniobra de distracció interessada del món abertzale. El president del govern espanyol no va incloure cap referència explícita a ETA en la seva compareixença. El segon sí­mptoma que alguna cosa estava capgirant les hipòtesis va arribar amb el discurs del rei Joan Carles. L’al·locució televisiva es va retardar, i va anar precedida d’una compareixençaa del ministre Acebes en la qual va apuntar l’existència d’una altra hipòtesi de treball que apuntava al terrorisme islàmic. Després va parlar el monarca espanyol: no hi va haver cap esment d’ETA. Pocs minuts més tard, transcendia la reivindicació del grup islàmic de la matança de Madrid.