Escrits amb els dits

El procés de victimització personal i de crispació general que ha iniciat de manera delirant el líder del PSC, Pere Navarro, arran de l’incident del qual va ser víctima diumenge passat és un dels comportaments més lamentables que ha viscut la política catalana en les últimes dècades. Deixant de banda el patetisme que genera veure’l arrossegant-se somicant per totes les emissores i cadenes que li vulguin posar un micròfon al davant per poder fer el ploricó, el cas resulta una abominable distorsió de la realitat. Manipulació indigna d’una persona que milita en un partit, com alguns altres, amb una dramàtica experiència de persecució violenta que, afortunadament, ha quedat enrere, però que ha deixat una marca profunda en el sentiment de tots. L’avui màxim dirigent del partit de Josep Pallach o Joan Reventós, supervivents de la brutal repressió torturadora de l’Estat; el company de files d’Ernest Lluch, víctima de la violència despietada que durant anys sí que va obligar molts militants i càrrecs a mirar sota el cotxe i dur escorta, patint dramàticament i certament per la seva integritat; el líder d’un partit amb aquesta memòria de sofriment, que és el de tots els demòcrates, no pot, no té dret, a instrumentalitzar el seu cas per motius estratègics. Amplificar la controvertida agressió rebuda és una abominable i obscena manipulació irresponsable d’uns fets. Navarro acusa els que reproven la seva actitud de convertir la víctima en culpable. Es pot ser víctima i culpable alhora. Víctima d’una agressió. Culpable d’inconsciència política quan es vincula el cas sense proves ni mesura al procés sobiranista. Una falsedat objectiva i una falta de respecte per la memòria de les víctimes de la violència política. No ofengui la memòria d’un dolor pretèrit però inesborrable, senyor Navarro, ni emmascari el bon comportament d’una societat que demostra molta més maduresa i seny que vostè. (Publicat a El Punt Avui l’1 de maig de 2014)