La raó de can Vies descarrila
28 maig 2014 per Carles Ribera
Henry David Thoreau (1817-1862), un dels filòsofs llibertaris de referència, va ser una mena de hippie avançat al seu temps que predicava la vida natural i la reducció de l’estat a mÃnims. Ha passat a la història com a pare de l’ecologisme i, sobretot, com a teoritzador de la desobediència civil, concepte que dóna tÃtol al seu assaig més celebrat, bÃblia contestatà ria que anys a venir inspiraria lÃders com Gandhi o Martin Luther King en l’assumpció de l’opinió, cito Thoreau, que la superioritat moral de l’individu radica en la capacitat d’abstenir-se de l’ús de la violència.
Entre el personal que aquestes últimes nits, en protesta pel desallotjament de Can Vies, han decidit fer reflorir la Rosa de foc hi deu haver pocs seguidors de Thoreau. Per dir-ho d’una manera entenedora, si Can Vies fos el pis de la mÃtica sèrie brità nica Els Joves, conclourÃem que Rick i Vyvyan s’han imposat a Neil grà cies a una votació ajustada i una guitza al mig del cap. Bromes a banda, val a dir que s’ha de ser molt insensible per no sentir una certa empatia amb el moviment alternatiu just el dia que, per exemple, una plutoburòcrata com la senyora Lagarde ens suggereix abaixar-nos el sou i pagar més impostos, o quan veiem que la justÃcia sentencia Millet i Montull amb una amable estirada d’orelles.
Els moviments alternatius són un termòmetre que ens alerta que hi ha coses en la societat que no acaben de rutllar, i unes factories ideològiques experimentals que no es poden menystenir. Ara bé, quan aquests col·lectius són reprimits no poden combatre la brutalitat amb brutalitat. El món alternatiu barcelonà té una incapacitat crònica per separar de les seves reivindicacions el nihilisme lúdic i l’anarquisme recreatiu. En una societat injusta, la ciutadania normal és capaç d’intuir la raó sota aspectes diversos. Però difÃcilment la detectarà disfressada amb un sinistre passamuntanyes. (Publicat a El Punt Avui el 28 de maig de 2014)