Escrits amb els dits

El greu perjudici causat pel bloqueig rus a les exportacions europees i nord-americanes va ser liquidat divendres passat pel president Rajoy amb una observació que demostra un cop més la temeritat discursiva d’aquest home. Mentre el conseller català Josep Maria Pelegrí alertava de la situació, el gran Rajoy, el brillant estadista hispànic, es quedava tan ample assegurant que el contratemps no és pas una bona notícia però en tot cas segur que farà espavilar el sector exportador espanyol. “Estimular”, és el verb que va emprar el líder dels espanyols amb la seva inconsciència habitual.
Les paraules de don Mariano ja serien prou greus com a declaració de liberalisme salvatge si no fos que estan proferides des de la incompetència més absoluta i el desconeixement total sobre el tema, perquè només tres dies després ja s’està veient el desgavell que hi ha organitzat a tot el continent i ja tenim la ministra d’Agricultura cames ajudeu-me cap a posar-hi cullerada.
D’estímul n’hi està havent, i tant. Però, curiosament, allò que ha estimulat l’abaixada de barreres russa ha estat l’especulació, que no deixa de ser una manera d’espavilar-se d’alguns però que no és pas la més recomanable per als mercats. Mentrestant, els productors catalans (i també els espanyols i d’altres punts d’Europa), pateixen de valent. Rajoy deu estar degustant percebes al seu refugi gallec ben lluny de la preocupació que s’estén als sectors agrari i agroalimentari i, de retruc, al turístic, perquè les guerres diplomàtiques tenen uns imprevisibles efectes dominó. Encara que la capacitat d’incidència sigui relativa en un conflicte tan complex, un estat que en comptes d’agafar d’entrada les regnes de la defensa dels interessos dels seus ciutadans amaga el cap sota l’ala fins que el problema es fa incontenible no és una eina útil sinó un simple contenidor d’incompetència burocràtica. I la UE, per la celeritat amb què afronta la situació, un magatzem de contenidors. (Publicat a El Punt Avui el 12 d’agost de 2014)