Escrits amb els dits

…no només perquè avui passaré tot el dia mort d’enveja (ep, sana) veient com la gent d’aquell país vota, sinó perquè els aspirants a tenir un document d’identitat en què figuri la nacionalitat real i no pas una d’imposada generalment tenen més tendència a emmirallar-se en Finlàndia, Portugal, Suïssa, Noruega, Mèxic, els Estats Units o el Japó, estats fets i drets on els seus ciutadans fa tant de temps que viuen amb absoluta normalitat el fet de ser una comunitat política reconeguda internacionalment que no els cal estar tot el coi de dia explicant-se al veí, fent-se mirar pel món amb desfilades i campanyes rialleres, justificant-se, argumentant-se i fent pedagogia sobre per què coi tenen dret a tenir un estat propi.
Hi ha una part de la ciutadania a la qual la manifestació continuada de patriotisme li fa una certa angúnia i que, en aquest sentit, considera que el 9-N en aquest país s’ha de votar per poder aconseguir que un senyor de Vilanova i la Geltrú, Sant Miquel de Campmajor o l’Hospitalet de Llobregat pugui viure tranquil la seva ciutadania com ho fa una senyora de Conca o de Poitiers. Ni més, ni menys. Segur que si s’aconsegueix això llavors hi haurà algun senyor de Vilanova i la Geltrú, Sant Miquel de Campmajor o l’Hospitalet de Llobregat que dirà que llavors serà ell que, amb un sentiment tan espanyol com posem per cas la senyora de Conca, protestarà perquè no podrà viure tranquil la seva adscripció nacional.
Cap problema, és comprensible i natural i previsible, tan comprensible que els tractats internacionals de doble nacionalitat serveixen perquè tothom pugui estimar el pare i la mare fins i tot encara que un dels dos faci temps que l’hagi abandonat i només s’acosti de tant en tant per dir-li que si no fa bondat farà venir l’home del sac i l’enviarà a pastar fang a l’espai sideral, ben al contrari del que passa avui a…
(Publicat a El Punt Avui el 18 de setembre de 2014)