Escrits amb els dits

En el terreny de l’anàlisi periodística les enquestes i les estimacions demoscòpiques són molt menys fiables que la realitat però infinitament més llamineres, perquè permeten fer alguns exercicis de política recreativa interessants i exercitar una mica la gimnàstica especulativa. És el cas de l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Més enllà de la fiabilitat relativa que mereixen aquests estudis agafats per separat, sí que marquen tendències que cal tenir en compte, algunes de les quals ja van passar la prova del cotó a les urnes en les últimes eleccions europees.
Analitzant les tendències, doncs, es veu que el terreny del sobiranisme a Catalunya se’l juguen quatre formacions (CiU, ERC, ICV i la CUP), que pugnen per una forquilla d’entre 85 i 90 diputats. A l’altra banda del quadrilàter on es disputa el combat electoral fins ara hi havia tres formacions, el PP, el PSC-PSOE i C’s, que es baten per aproximadament la meitat dels seients que l’altre bloc, amb l’agreujant que en els darrers temps ha entrat en joc Podem(os), que sembla que se situaria amb força esgarrapant bàsicament electors als partits d’àmbit espanyol. I si considerem ICV i Podem(os) en terra de ningú? Resultaria injust situar els ecosocialistes fora del sector pel dret a decidir i en l’altre cas ja hi ha prou pistes per identificar els enemics de la casta política amb la no menys casta nacionalpaternalista espanyola.
Es pot dir, doncs, que la tendència del sobiranisme és a una estabilitat a l’alça, amb una proposta de concentració sobre la taula que caldrà veure si acaba reeixint, mentre que en el món constitucionalista espanyol acaba d’entrar un nou actor destinat a dividir encara més un espai més petit on els contendents, a més, rivalitzen molt durament. Qui pateixi per les dificultats del sobiranisme per arribar a consensos, només cal que observi Sánchez-Camacho, Iceta, Rivera i Podem(os). No només són més pocs, sinó especialment més malavinguts. (Publicat a El Punt Avui el 3 de novembre de 2014)