Escrits amb els dits

Ara fa dos anys estàvem tots plegats embrancats, cadascú des de la seva ocupació, en les eleccions al Parlament que Artur Mas va convocar després de la gran Diada del 2012 i havent rebut com a resposta de la seva visita a Madrid un delstradicionals cops de porta del senyor MariaNo Rajoy. Les eleccions van donar un impuls considerable al procés, tot i que no va ser l’impuls que tenia el president al cap. Des d’aleshores, el camí cap a l’Estat propi ha anat avançant amb una velocitat de creuer considerable tenint en compte la necessitat de navegar en un mar de consensos no sempre senzills de pilotar. Des d’aleshores, durant dos anys, bona part dels principals analistes d’opinió del país han anat llançant vaticinis catastròfics a tort i a dret anunciant-nos que el tren del sobiranisme estava a punt de descarrilar, que si ai, ai, ai; que si ui, ui, ui, que no hi hauria pregunta, que no hi hauria prou gent a les manifestacions, que no hi hauria consulta, que sí que hi hauria consulta però que seria una costellada, que bé, que seria una consulta però no hi participaria ningú, que seria inútil i que bla, bla, bla.
De moment hem arribat fins aquí i tot allò que els derrotistes, i els quintacolumnistes, i els columnistes pessimistes, i els que veuen sempre els gots mig buits deien que no passaria, ha anat passant amb rigorosa puntualitat. Hem passat el 9-N i ara la qüestió que té ocupats els aixafaguitarres professionals és planificar les desgràcies que ens esperen en endavant. Que si en Mas i en Junqueras no es poden veure, que si l’Iceta ja té el president al sac per deixar les eleccions aparcades fins al dia del judici final a la tarda, que si tomba, que si gira, que si naps, que si cols, que si patatim, que si patatam. No hi ha dubte que les opinions són lliures, per més que de vegades des de les trones mediàtiques es confongui la realitat amb els desitjos. Tothom té desitjos polítics, però només alguns tenen a veure amb allò que els fets, tossuts, superant els presagis més negres, s’encarreguen d’anar validant. (Publicat a El Punt Avui el 17 de novembre de 2014)