Escrits amb els dits

Segur que les passades festes de Nadal la majoria dels que esteu llegint aquest article vàreu ser obsequiats, pel tió o pels Reis, amb un innovador bastó de fer-se selfies. Va ser el regal de la temporada. L’última andròmina consumista. L’alternativa al gest de sociabilitat tradicional consistent a demanar a algun vianant o amic que us venti un retrat.
En la seva curta i alhora retràctil vida, el selfie stick ja s’ha guanyat alguns enemics. Són els museus. El primer va ser el prestigiós Moma de Nova York. Aquesta setmana s’hi han afegit l’Stedelijk d’Amsterdam i la subseu de l’Hermitage de la mateixa capital neerlandesa. Les direccions respectives han vetat l’entrada d’aquest accessori, després de rebre alertes reiterades del personal de sala, que havia mostrat la seva preocupació per la integritat de les obres exposades. Si no es deixen entrar paraigües per evitar que algú faci un set a una tela de Rembrandt, o un forat a un Van Gogh, per què s’hi deixa accedir gent amb bastons articulats?
La mesura s’ha reforçat amb consideracions culturals. Els responsables de la interdicció també recorden que la millor manera de gaudir d’una pintura, d’una escultura, de qualsevol peça artística, no és pas fotografiar-s’hi amb un somriure estúpid per a la posteritat, sinó contemplar-la. A la retina, els records potser perden en definició, però guanyen en intensitat.
Ja veurem si la prohibició s’escampa. No només en el terreny dels equipaments artístics (això, en els que encara deixen fer fotos) sinó, per exemple, en el món esportiu: si no es pot entrar un pal de bandera, què hi fan els turistes immortalitzant-se als estadis a bastó alçat? Quan es tracta de la condició humana cal ser optimista per principis, però temo que uns quants congèneres s’acabaran plantejant quin interès té anar a veure el que sigui si no és per sortir-hi retratat de costat i penjar-ho al Facebook, a Instagram o a can Pinterest? Els temps canvien, i ja som prou grans per haver entès que avançar no és pas sempre sinònim d’anar endavant. El progrés de la humanitat sovint és retràctil com un selfie stick. (Publicat a El Punt Avui, el 20 de febrer de 2015)