El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

coberta-1-401x609 Que ning√ļ, o gaireb√© ning√ļ, hagi sentit a parlar d’un escriptor alemany de nom Ernst Haffner √©s normal, fins i tot per als germ√†nics m√©s llegits. De Haffner no es coneix ni la seva data de naixement, ni la de la seva mort. Poca cosa se’n sap tret que va treballar a Berl√≠n de periodista i assistent social durant els temps de la depressiva Rep√ļblica de Weimar, a finals dels anys vint i principis dels trenta, i que va deixar per a la posteritat, tot i que la posteritat ha tardat vuitanta anys en localitzar-ne les p√†gines perdudes, un llibre publicat el 1932 amb notable √®xit de cr√≠tica i de p√ļblic. √Čs la seva √ļnica novel¬∑la coneguda, La banda de Berl√≠n. Germans de sang, que un any despr√©s de sortir al mercat (amb el t√≠tol original Els nois dels carrers de Berl√≠n) va ser literalment cremada en les no menys literals fogueres de la imbecil¬∑litat nazi.
Baixos fons berlinesos
Vuit d√®cades despr√©s, aquesta hist√≤ria dels baixos fons berlinesos que emparenta els seus protagonistes, adolescents errants fugits de correccionals sinistres, amb el dickensi√† Oliver Twist, amb la versi√≥ m√©s urbana de la novel¬∑la picaresca i amb el realisme social m√©s punyent, est√† esdevenint tot un fenomen a tot l’√†mbit europeu. A Catalunya ha estat tradu√Įda per Ramon Farr√©s i editada per La Campana.
Germans de sang √©s el nom de guerra d’una colla de pinxos que han fet cap des de prov√≠ncies a la capital alemanya. Una de tantes bandes juvenils que malviuen en la ratlla de la pura superviv√®ncia pels carrers berlinesos entre la prostituci√≥ m√©s arrossegada, la mendicitat i el petit delicte. La majoria s√≥n quasi nens, o adolescents d’all√≤ que avui en dir√≠em fam√≠lies desestructurades, que fugen en massa d’uns correccionals inh√≤spits on troben de tot menys correcci√≥. Uns vailets que mesuren el futur de dia en dia i que, per la seva pr√≤fuga minoria d’edat, existeixen per√≤ no s√≥n, a falta dels papers (l’obsessi√≥ dels protagonistes pels papers porta a un paral¬∑lelisme d’una actualitat brutal) que els facilitin la identitat necess√†ria per ser ciutadans.
Narració periodística
Haffner va fer un retrat impressionista d’aquella realitat oculta berlinesa de l’arrencada d’una d√®cada dels trenta que comen√ßava de manera horrible i que acabaria de manera terrible, per b√© que en el llibre el conflicte pol√≠tic encara no hi √©s present, ni tan sols hi treu el cap el monstre d’un nazisme que, tanmateix, no costa gaire imaginar que s’estava nodrint d’aquell gran femer de desesperaci√≥.
Amb un fil argumental m√≠nim, l’autor descriu d’una manera directa, de cr√≤nica period√≠stica, en cap√≠tols breus, amb frases curtes i pocs circumloquis ni digressions, la mis√®ria d’uns joves desnonats per la vida que no fan altra cosa que intentar mantenir les constants vitals a l’espera d’un poc probable canvi de sort per al qual els resulta imprescindible, d’entrada, arribar a la majoria d’edat, que aleshores marquen uns inabastables vint-i-un anys.
Aventures de baixos fons gens √®piques, episodis d’una sordidesa colpidora i algun besllum d’esperan√ßa final componen aquest retaule de l’exclusi√≥ social i la denigraci√≥ humana que avan√ßa amb ritme narratiu i sense floritures, com un documental c√†mera en m√† gaireb√© sense narrador.
Ressonàncies
Una obra publicada nom√©s tres anys despr√©s que la c√®lebre Berlin Alexanderplatz, d’Alfred D√∂blin, de la qual t√© resson√†ncies evidents. tot i que √©s indiscutiblement menys ambiciosa, de la mateixa manera que alguns passatges tamb√© hi encaixaria com a banda sonora la veu de Marlene Dietricht cantant Ich bin von Kopf bis Fu√ü auf Liebe eingestellt entre els fotogrames de L’√†ngel blau, pel¬∑l√≠cula rodada l’any 1930 i basada tamb√© en una novel¬∑la, aquesta de Heinrich Mann, que tan magn√≠ficament retrata aquell Berl√≠n decadent.
Vuitanta anys m√©s tard de la fuga√ß aparici√≥ de La banda de Berl√≠n, aquests germans de sang reviuen en tretze lleng√ľes (al catal√†, tradu√Įda per Ramon Farr√©s), despr√©s de ser una de les grans revelacions de l’√ļltima edici√≥ de la fira de Frankfurt.
L’obra ha rebut just√≠cia hist√≤rica i ha pogut ser rescatada d’un oblit en el qual continua el seu autor, del qual, a banda de la fuga√ß aparici√≥ del seu nom en la portada d’un llibre no menys fuga√ß, s’en va saber poca cosa m√©s durant la d√®cada dels trenta del segle passat fins que se’n va perdre tot rastre documental, engolit qui sap com per la foscor voluptuosa d’un moment de tr√†gic record. (Publicat a El Punt Avui el 23 de febrer de 2015)

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail