La tragèdia de l’Airbus 320. Imatges i tragèdia (i2)
30 març 2015 per Carles Ribera
Imagino el segle XX sense la instantà nia del milicià caient cap enrere amb un gest de dolor terminal retratat per Robert Capa; l’imagino sense la dona plorant el marit mort en el cruel bombardeig de Lleida; penso en la passada centúria sense la visió de la nena Kim Phuc corrent amb el cos abrasat pel napalm. Tanco els ulls i intento no veure el segle passat amb el cadà ver del Che exhibit pels seus caçadors; provo d’esborrar de la retina els cossos carbonitzats de la tragèdia dels Alfacs, o els ciutadans de Sarajevo esbudellats a les portes del mercat.
Robert Capa, premis Pulitzer, portades en blanc i negre i a tot color. Probablement cap d’aquelles imatges passaria avui a les nostres redaccions els criteris ètics de publicació, si més no, trist criteri, en els casos de més proximitat. No fa tants anys de totes aquelles captures esfereïdores, algunes d’icòniques, altres d’ofensives en qualsevol temps i moment. Encara hi ha ciutadans entre nosaltres que van viure amb els seus ulls, horroritzats, els moments de la història que s’hi mostren. En l’aspecte visual sembla realment més llunyà del que realment és, aquell segle de revolució tecnològica que va encimbellar l’adagi que sosté que una imatge val més que mil paraules.
En un segle hem fet evolucionar de manera vertiginosa la tecnologia per reproduir i retransmetre la realitat, però alhora també hem canviat en la gestió i l’ús d’aquestes instantà nies. Aquest tipus de fotos encara es fan, perquè el drama continua mostrant-se en tota la seva cruesa davant de l’objectiu del fotògraf, tot i que a l’hora de la publicació els criteris han evolucionat drà sticament. Ho hem vist aquests dies amb la tragèdia de l’Airbus. Hi hem guanyat? Hi hem perdut? Mil paraules ben escrites superen una imatge colpidora o són la cortina de paraules amb què tapem certa incapacitat d’afrontar l’horror? N’hi ha prou amb el relat a cegues del drama? A l’hora de marcar la frontera entre fotografia repulsiva i revulsiva hauria de comptar més el missatge contingut que la imatge reflectida. Sembla senzill, però sovint calen més de mil paraules per argumentar-ho i altres cops una sola imatge insuportable tomba tots els arguments. (Publicat a El Punt Avui el 30 de març de 2015)