Escrits amb els dits

Un dels eslògans més celebrats dels moviments pseudoantisistema que estan sorgint en els últims mesos és el que diu que cal canviar la política “per tal que la por canviï de bàndol”. El missatge és directe i entenedor. Podem, Guanyem (Barcelona en Comú per als amics votants) i altres moviments presumptament regeneradors han sorgit per fer trontollar les seguretats dels que fins ara han viscut no només sense por sinó generant-la.
És evident que a Catalunya no estan obtenint el resultat desitjat. No pas perquè no puguin fer forat electoral, sinó perquè el seu missatge, bàsicament, continua fent por als que ja en teníem. La por, sentint iglesias, colaus i companyia, continua instal·lada en aquells que, des de la classe mitjana i treballadora, fa dècades que patim les arbitrarietats d’un estat que amb l’espoli sistemàtic estronca qualsevol possibilitat de justícia social, que amenaça amb la coerció lingüística i legal permanent, que nega la realitat nacional; la por continua instal·lada en el cos d’aquells que pensem, i aquesta nova realitat progressista ens ho constata, que en relació a Catalunya el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, com deia aquell.
La por, en aquest país, no ha canviat de bàndol, perquè és evident que el món financer català, el patriciat del pont aeri, els magnats de la comunicació, no només han recuperat la tranquil·litat perduda quan la por semblava que canviaria de costat gràcies a l’independentisme, sinó que l’aplaudeixen, l’engreixen i li regalen espais electorals encoberts a la televisió.
Por en prime time? La por canvia de bàndol? Aquesta roda de molí costa de fer empassar, especialment entre aquells que no volen que la por canviï de bàndol només amb retòrica amenaçadora, sinó esvair la por generant il·lusió en comptes de temor, per deixar de viure amb el neguit que aquests salvadors mediàtics volen eternitzar atacant la casta però conservant la caspa. (Publicat a El Punt Avui el 9 d’abril de 2015)