En polĂtica, mai es pot dir mai
30 abril 2015 per Carles Ribera
En polĂtica hi ha unes quantes asseveracions que tenen el perill de convertir qui les pronuncia en esclau de les seves paraules fins al punt de fer-lo quedar en evidència. Per a un polĂtic respondre qualsevol qĂĽestiĂł amb un “sĂ” o amb un “no” sense matisos Ă©s d’una temeritat nomĂ©s superada per conceptes com “mai”, “innegociable” o “posar la mĂ al foc”. Les circumstĂ ncies, les conjuntures i la realitat canviant sovint deixen ben galdosos cĂ rrecs o candidats a ser-ho que es passen de frenada a l’hora de fer expressions categòriques. Ara mateix em ve al cap, per dir un cas, la senyora Sánchez-Camacho quan fa quatre anys va reblar en un programa a la televisiĂł pĂşblica, sobre les llistes fantasma: “Li asseguro que en les properes eleccions em mirarĂ© fins la darrera pedania, encara que tingui 100 habitants, perquè tots els municipis sĂłn dignes i necessiten una gent i una persona del seu territori. I si no en tenim, no n’hi haurĂ .”
Ai.
PodrĂem continuar amb les crĂtiques de la senyora Colau a l’excĂ©s de personalisme del lĂder de Podem.
Ai, ai.
Totes dues senyores han quedat prou retratades. Colau, retratada en les paperetes electorals, concretament. Hi ha altres situacions en què la temeritat encara estĂ per demostrar. Per exemple quan el lĂder republicĂ , Oriol Junqueras, va assegurar fa uns dies sobre el tema de la llista unitĂ ria: “És un tema superat, no cal parlar-ne mĂ©s.” La segona meitat de la frase ja s’ha demostrat inexacta. Hi ha en marxa un manifest per reivindicar llista unitĂ ria i, per no anar mĂ©s lluny, ahir mateix el representant permanent del govern a Brussel·les, Amadeu Altafaj, en va parlar al Moment Zero, responent la pregunta d’un assistent que devia considerar oportĂş parlar-ne mĂ©s. No estĂ gens clar que una llista unitĂ ria sigui preferible o desitjable. Però Ă©s inevitable fer notar que, en polĂtica, afirmar d’aquesta aigua no en beurĂ© pot fer el trago mĂ©s amarg si mai t’has d’acabar empassant les paraules. (Publicat a El Punt Avui el 30 d’abril de 2015)