Escrits amb els dits

Conscient de la transcendència del moment, aquest articulista voldria plantejar una brevíssima pregunta als lectors més militants per tal de tenir clar quina opinió cal expressar en endavant sobre el procés històric que viu aquest bonic país. La pregunta que, si em permeteu la gosadia, voldria sotmetre a la vostra consideració és la següent:
Voleu que continuï el meu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?
1. Prenent totes i cadascuna de les decisions després d’haver formulat de manera diàfana, cristal·lina i sense subterfugis ni giragonses argumentals una qüestió extremadament clara i concisa que sigui fàcil d’entendre per tots els lectors interessats en el tema.
2. Gestionant les respostes des del diàleg amb el lector (i amb les lectores, naturalment, no voldria pas pecar de fer un ús indegut del llenguatge excessivament masclista que com és sabut omple les pàgines dels nostres diaris), un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats en el sí de l’audiència de premsa.
3. Garantint en tot moment que l’objectiu d’aquesta pregunta és aclarir dubtes i no pas embolicar la troca per obtenir una resposta que no em comprometi a res ni a tot el contrari de res.
5. Descartant qualsevol escenari que em pugui situar fora de les pàgines d’aquest diari.
6. Vetllant, en tot moment, per la cohesió d’aquest paràgraf, al qual encara li falten unes quantes ratlles per poder arribar de manera oportuna al final d’aquest article on, com encara deveu recordar, i si no us en faig memòria, us formulo la meva clara, concisa i directíssima pregunta.
Dit això, si ho considereu oportú podeu respondre (amb la màxima brevetat possible, per no desentonar amb la concisió de l’enunciat):
1. Sí.
2. No.
3. Podria repetir la pregunta?

(Article publicat a El Punt Avui el 4 de juny de 2015)