Tots contra Junts pel SÃ
19 agost 2015 per Carles Ribera
Encara no ha començat la campanya i la llista transversal de Junts pel Sà ha aconseguit, de moment, superar un dels grans reptes que tenia, que era defugir la focalització de les eleccions com una lluita entre l’independentisme rupturista i la gran alternativa gattopardista que havia de ser la candidatura de confluència social de Sà que es Pot.
Han passat les setmanes, no gaires, i aquest desplaçament de la bipolaritat beneït per l’stablishment per donar aire a una tercera opció (no pas tercera via) que ajudés l’espanyolisme a embarrancar el procés en disputes secundà ries, està sent reabsorbit novament per tornar al debat original entre el bloc del sà i el bloc del no a la independència. Es desdibuixa per diversos factors, entre els quals no es poden menystenir els elements personalistes, per exemple amb una tria de candidat potent i desconcertant (en el desconcert generat és on rau bona part de la potència) com la de Romeva, mentre que, paral·lelament, la llista hipotèticament trencadora no ha estat capaç de trobar un perfil prou medià tic.
Aixà doncs, a un mes i escaig de la gran cita a les urnes, la cursa electoral s’ha reduït a un tots contra Junts pel SÃ, la qual cosa no només reforça el carà cter plebiscitari de la contesa (tot i que, de retruc, pot activar un vot útil que perjudiqui la CUP) sinó que dificulta l’articulació de cap missatge programà tic positiu. No es pretén proposar res sinó que l’estratègia es limita a evitar que guanyi Junts pel SÃ.
Disparar sistemà ticament contra Romeva, i contra Mas, i contra les entitats independentistes per tal de fer aflorar unes evidents contradiccions ideològiques que els destinataris de l’atac han admès i reconegut des del primer dia (i que fan valer com a actiu del moment extraordinari), és entrar en una espiral indefectiblement perdedora que pot aconseguir, certament, que Junts pel Sà no obtingui pas la força necessà ria per encarrilar el procés, però en cap cas permetrà articular una majoria alternativa creïble de govern. (Publicat a El Punt Avui el 19 d’agost de 2015)