Escrits amb els dits

Alguns candidats a la presidència de la Generalitat han començant desbocats la precampanya, proferint unes barbaritats de tanta magnitud que aviat l’alçada dels campanars de Catalunya serà petita per poder aplicar-los la frase feta. L’últim cas és el del líder dels socialistes nostrats, Miquel Iceta, que sense pensar-s’ho dues vegades ha insultat la intel·ligència dels seus electors potencials queixant-se que la convocatòria a les urnes s’escaigui just enmig de les festes de la Mercè.

Que perquè els insulta? Doncs en opinió del senyor Iceta, el 27-S és la data escollida per aprofitar que molts ciutadans dels encontorns de Barcelona i de la pròpia capital solen marxar de pont i, per tant, aquell dia no hi seran per anar a votar. No l’aniran a votar a ell, se suposa, perquè altrament no es queixaria. Sigui com sigui, el delegat del PSOE a Catalunya és del parer que aquest calendari podria evitar una alta mobilització del vot contrari a la independència. “Crec que busquen que votin uns i no tant altres, nosaltres volem que votin tots”, va declarar fa uns dies Iceta a una emissora de ràdio espanyola. I es va quedar tan ample.

Si jo fos simpatitzant del PSC de l’àrea barcelonina m’ofendria entre molt i moltíssim. Perquè, a veure, de debò el senyor Iceta pensa que els ciutadans metropolitans, si realment estan preocupats davant la possibilitat que Catalunya obtingui la independència, s’estimaran més anar-se’n a trescar per la muntanya o a xipollejar a mar en comptes d’intentar aturar l’onada sobiranista exercint el seu dret a vot? Tan inconscients, irresponsables, temeraris o ximples considera el presidenciable socialista els seus electors? En tot cas, si la hipòtesi del senyor Iceta és versemblant, el que realment em preocuparia en la seva situació no és tant la possibilitat de perdre vots contra la independència sinó que hi hagi ciutadans que el dia 27-S prefereixin anar a la platja que no pas quedar-se per anar a votar-lo a ell. (Publicat a El Punt Avui el 22 d’agost de 2015)