Escrits amb els dits

Hem arribat al mes de setembre preparats per afrontar un altre curs carregat de reptes, perquè ja se sap que els anys, operativament parlant, no van pas de gener a desembre sinó de setembre a juliol, amb un agost que ve a ser terra de ningú, ni tu ni vós, ni carn ni peix. Total, que havent culminat aquell procés biològic paradoxal que consisteix a desconnectar i carregar piles alhora, tornem a la rutina disposats a canviar la manera de ser, a subscriure’ns a un col·leccionable, a apuntar-nos a idiomes, a matricular-nos, ara sí, al gimnàs, o a la piscina, o a totes dues activitats, a separar-nos de la dona o de
l’home després d’haver comès la temeritat de passar un estiu en família. Frisem per posar en pràctica una rastellera de propòsits que són fruit no pas
de la convicció sinó d’una voluntat espasmòdica de canvi que, en realitat, s’acabarà desactivant en poc temps. L’any vinent arribarà un altre setembre i tornarem a apuntar-nos a aquagim, o a classes de guitarra, amb la certesa empírica que no durarem ni el
que tardin a cobrar-nos un parell de rebuts.

Hi ha, però, una excepció a la regla dels propòsits frustrats: la Diada. Fa tres anys que confluïm disciplinadament el dia 11 en unes manifestacions que han fet patxoca i impressió arreu, que ens han situat al mapa. Unes convocatòries que ens han permès anar avançant en el procés, anar empenyent els polítics i arribar fins on som, a les portes de les eleccions més importants de les nostres vides. No han estat cap curs d’anglès interromput, cap equip de futbol sala que no ha acabat ni la primera volta per falta de quòrum, cap col·leccionable de monuments del món en miniatura que no ha passat de la torre Eiffel de metacrilat del primer lliurament. Hem persistit, hem resistit, hem perseverat i els resultats són palpables i evidents. Ara no fallem en l’última lliçó. Nosaltres ja la tenim apresa, però hem de tornar-la a recitar ben alt perquè el món vegi que no és una simple dèria de rentrée sinó una aposta ferma per a un futur nou. Cap a la Meridiana s’ha dit. (Publicat a El Punt Avui el 7 de setembre de 2015)