Escrits amb els dits

Als anys noranta es va fer popular l’anunci d’una marca de sucs de fruita industrials que protagonitzava un marrec que per treure’s de sobre un galifardeu que el molestava cridava un cosí estaquirot i musculat que feia escampar la boira mort de por al pinxo. Efectivament, ho heu encertat, perquè la majoria de lectors als noranta ja hi éreu: parlo del cosí de Zumosol. I segur que no només heu deduït això, sinó que llegint el titular d’aquest article segur que heu relacionat l’anunci amb els parents polítics de Rabell, Iceta o Albiol.

Com que la seva tirada com a caps de cartell genera una indiferència considerable entre l’electorat, els dissenyadors de les seves campanyes respectives ja han cridat com a reforços uns cosins apersonats perquè vinguin a donar-los un cop de mà, una mica d’empenta, alguna emoció a la concurrència que només coneix els que surten a La Sexta. Naturalment, com a bons sucursalistes, els suports estan arribant de Madrid i d’aquí a l’últim dia de campanya estem podent veure desfilar, dia sí, dia també, els senyors Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, Mariano Rajoy i fins i tot hi podríem afegir el nou lider espanyol Albert Rivera, al qual Catalunya queda massa petita per als seus deliris de grandesa mediàtica.

La jugada està dissenyada per mirar de rascar els vots suficients per avortar la majoria absoluta independentista i posar un superior prop de cada presidenciable perquè no s’esgarriïn més enllà d’algun pas de dansa lamentable, i alhora per aconseguir que el públic no acabi els mítings badallant.

Si l’independentisme no s’espavila amb un últim esforç en aquesta recta final potser aquesta colla se’n sortirà fent descarrilar el procés. De totes maneres, de moment és revelador sentir tots uns aspirants a La Moncloa demostrant cada vegada que obren la boca que no saben on són i veure’ls competint per veure si quedaran segons, tercers o quarts sense cap opció d’acostar-se a la victòria. Que espantós que la independència fos derrotada per una tropa de cosins de Zumosol. Que trist que seria acabar vençuts per una conjura de perdedors. (Publicat a El Punt Avui el 14 de setembre de 2015)