Escrits amb els dits

Hem passat una setmana una mica distrets amb el tema de les declaracions del 9-N, una altra de tantes i tantes empentes argumentals que ens fa l’Estat pensant-se que ens fa la guitza. Mentre tots miràvem els consellers i el president desfilant, a les cuines de Junts pel Sí i la CUP han pogut treballar sense la pressió dels focus, ni dels micròfons, ni de l’opinió pública, per mirar de desembolicar la troca del 27-S, una troca purament aritmètica, perquè el fil cap a la independència està perfectament enfilat per les urnes.

Passada aquesta setmana vista i no vista, ara comença el compte enrere i ja s’acosta l’hora de desentrellar. A més, com explica perfectament avui mateix Marc Bataller, hi ha un encavalcament entre el full de ruta català i el calendari electoral espanyol que serà difícil de trampejar. Cordem-nos el cinturó perquè vénen revolts molt pronunciats i uns canvis de rasant i uns temporals de neu i vent que podrien fer derrapar no tan sols la furgoneta atrotinada de la CUP sinó fins i tot el tot terreny més modern del mercat.

El tram final de l’any serà intens, recaragolat i extremament complex, més difícil del que hem viscut fins ara. Tenim la confiança que donen uns polítics que han demostrat fins ara que és en els moments crítics que donen el millor d’ells mateixos. Tenim la certesa que tot allò que els partits espanyols puguin fer malament en relació amb Catalunya, ho faran malament. O pitjor que malament, si veiem el sidral que tenen muntat al PP, la desorientació de Podemos, la política de fitxatges del PSOE incorporant si convé exemplars de l’ala més dura d’UPyD o el redoblament de l’ofensiva mediàtica per encimbellar el populisme de corbata de Ciutadans.

Trencant la dinàmica històrica del catalanisme, el procés independentista ha consistit a sortir a l’atac. Catalunya controla el temps i Espanya va jugant al contraatac. Cal continuar tenint la iniciativa. Si tu tens la pilota, els altres no la tenen. Ja ho deia el gran estadista Johan Cruyff. Encara que, en aquest cas, estadista vingui d’estadi. (Publicat a El Punt Avui el 19 d’octubre de 2015)