Escrits amb els dits

La declaració d’independència catalana ha estat contestada amb l’habitual veu cavernosa carregada d’improperis, penjaments, admonicions i amenaces típiques d’un règim acostumat a una idea de l’imperi de la llei on el concepte imperi és el que compta de debò.
Cop d’estat. És la visió que comença a fer forat en l’opinió pública i publicada espanyola. L’independentisme està preparant un cop d’estat. Alto les seques! Paraules majors. No voldria pas fer-me l’entès sobre una pràctica en la qual Espanya sempre ha excel·lit amb expertesa. Només voldria aportar una definició: “Actuación violenta y rápida, generalmente por fuerzas militares o rebeldes, por la que un grupo determinado se apodera o intenta apoderarse de los resortes del gobierno de un Estado, desplazando a las autoridades existentes.” Ho escric en castellà perquè és així com defineix golpe de estado la Real Academia Española.

Els parlamentaris independentistes catalans, en unes oposicions a colpista, suspendrien clamorosament:
1. No són rebels, perquè obeeixen
el mandat de les urnes, la qual cosa,
en democràcia, és exactament el
contrari a una rebel·lió.
2. No són militars, ni ganes.
3. No tenen cap intenció d’apoderar-se dels resortes del gobierno de un estado, desplazando a las autoridades existentes. Simplement, volen crear un estat nou. No cal que ningú pateix
i per la poltrona madrilenya.
4. El punt més clar: actuación violenta y ràpida. Que no hi ha la més mínima intenció violenta és evident. I ràpids? Serà que no fa temps que tothom està avisat. Grans manifestacions, declaracions simbòliques, visita al Congrés per demanar una consulta, procés de participació ciutadana, eleccions amb la independència com a punt ben clar als programes i majoria absoluta.
Per més que repeteixin la mentida, no només no la convertiran en veritat sinó que, ara mateix, qui està més a prop d’actuar desplazando autoridades existentes són aquells que branden excitats l’article 155 de la Constitució. (Publicat a El Punt Avui el 29 d’octubre de 2015)