Escrits amb els dits

Aquesta operació de xantatge prepotent i barroer del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i la maniobra sostinguda d’ofegament econòmic contra la ciutadania catalana és la prova definitiva que la Catalunya autònoma és morta. Morta i a punt de rebre sepultura en la fossa comuna de la història.

La intervenció dels comptes, que són el nervi de qualsevol acció pública, és el desmantellament sense contemplacions d’un règim d’autogovern que aquest país ha tingut durant trenta-cinc anys i que, avui, amb tota la cruesa s’està comprovant que formava part del gran engany sobre el qual es va apuntalar la transició gattopardiana espanyola d’aparentar canviar-ho tot perquè tot continués igual. Es va fer creure (i molts s’ho van creure, incauts o resignats) que Catalunya tenia autogovern quan en realitat únicament disposava d’una delegació de funcions depenent de la concessió d’una gràcia discrecional de Madrid. Avui l’ordeno y mando ha deixat les finances de l’executiu català a la intempèrie. Fins i tot la fórmula magistral del cafè per a tothom va ser una mentida. Engiponada per diluir el fet diferencial, s’ha vist que, si cal retirar el cafè només a un, la resta, españoles todos, continua a la seva.

En resum: durant tres dècades i mitja, mentre Catalunya s’ha comportat disciplinadament com una regió, se li ha deixat fer veure que era una nació. Ara que vol actuar com un país, se l’amorra com una colònia.

L’autonomia és morta i hi ha dues vies de futur. La fàcil, esdevenir un racó espanyol maltractat fiscalment, finançat de manera insuficient i agredit lingüísticament i culturalment per un nacionalisme supremacista. La desitjable, accelerar el full de ruta, amb serenitat però amb determinació, per aconseguir que els catalans puguin viure com a ciutadans de primera en un estat de primera i no pas reclosos en un estat presó. La solució continua a les urnes i al Parlament, sempre que es combini la força suficient amb la capacitat d’entesa necessària. Només aspirant a tot s’evitarà acabar en el no-res.