Escrits amb els dits

Les propostes d’unitat d’acció a Europa suggerides per un sector del republicanisme han estat contestades aquesta setmana de manera lapidària per Joan Tardà: “Les esquerres han d’anar amb les esquerres i els altres, amb els altres.” No puc estar més d’acord amb l’estimat polític del Baix Llobregat. Si les conviccions encara són un valor en aquest món inestable, és indiscutible que els programes d’esquerres són teòricament incompatibles amb, fent servir l’elaborada terminologia de Tardà, “els altres”.

Tractant-se de Catalunya, però, quan es passa de la teoria a la pràctica sorgeixen alguns problemes d’índole pràctica. Per aplicar polítiques d’esquerres cal un govern que, d’entrada, controli els recursos. Catalunya té una capacitat nul·la de fer política, ni d’esquerres ni de dretes, perquè no disposa del control de les finances públiques. Em pensava que després de quaranta anys de dèficit fiscal, una dècada de mobilització, l’experiència de Junts pel Sí i un any llarg de repressió a dreta i esquerra, el concepte ja estava interioritzat. Veig que som al punt de partida.

Mentre l’esquerra independentista prioritzi les esquerres espanyoles, la solidesa ideològica de qualsevol d’aquests projectes serà inversament proporcional a les possibilitats de l’aplicació pràctica. Per plantejar polítiques de progrés a casa nostra és imprescindible comptar amb l’esquerra i amb “els altres” fins a aconseguir el control de la situació. No gosaria definir els contorns ideològics d’aquests “els altres” amb més precisió que Tardà. Ara bé, sovint el progressisme depèn de sumar equivocats que saben on volen anar a aquells carregats de raó que no es mouen de lloc. (Publicat a La República el 16 de novembre de 2018)