Escrits amb els dits

Les revelacions periodístiques en relació amb l’atemptat del 17-A obliguen a fer dues consideracions. La primera, no creure que hagi estat un atemptat de falsa bandera, és a dir, promogut o tolerat pels serveis secrets en el context de la lluita contra el moviment independentista català. Seria tan bèstia que fos veritat, que no ens ho podem creure de cap manera si no hi ha evidències molt més clares.

No ens ho podem creure perquè aquestes teories de la conspiració estan molt bé per fer sèries de Netflix, però no per a la realitat. No ens ho podem creure perquè seria admetre que vivim en una societat dominada per ments malaltes capaces d’arrabassar la vida a conciutadans innocents per defensar la pàtria. No ens ho podem creure perquè volem pensar que vivim en un món raonablement segur i assenyat per més que en els últims mesos s’estigui constatant que la democràcia espanyola s’està degradant fins a nivells insospitats. No ens ho podem creure perquè si ens ho empassem arribarem a la conclusió que el futur fa molta por, perquè avui és l’independentisme i demà qui sap. No ens ho podem creure perquè seria concloure que la principal raó de l’Estat no és la defensa dels ciutadans, sinó defensar-se dels ciutadans.

No ho podem creure, però tampoc podíem creure que l’Estat havia creat el GAL. No ho podem creure, però tampoc podíem creure que no hi havia armes de destrucció massiva per justificar la guerra de l’Iraq. No ho podem creure, però amb 200 morts a Madrid el 2004 qui havia de creure que el govern ens mentiria assegurant “ha sido ETA”. No ho podem creure, però un alcalde de Barcelona va perdre les eleccions el 2015 per una filtració falsa de les clavegueres de l’Estat sobre comptes suïssos.

No ho volem ni ho podem creure, però per no creure-ho ens cal creure que ens diu la veritat un dels estats amb menys credibilitat del món en la matèria. Per això la segona consideració és que cal exigir explicacions clares, detallades i transparents a les autoritats espanyoles.

Els volem creure, però són molts anys de mentides espantoses.

(Publicat a La República el 19 de juliol de 2019)