Escrits amb els dits

Un paio tan refotudament catalanoparlant com ara jo, quan rep la propaganda d’una empresa denominada Nones el primer que pensa –el primer no, l’únic que pensa– és que es tracta d’una firma dedicada a resoldre trastorns relacionats amb la son, a fabricar coixins de viscolàtex (que no és pas una joguina eròtica sinó un material) o a competir contra el doctor Estivill amb un nou mètode revolucionari per fer adormir la mainada. Doncs no. Nones és el nom comercial, en espanyol, d’uns emprenedors que es dediquen a buscar entreteniment per a solters. Singles, que en diuen ara. Els que teniu do de llengües ja sabeu que nones, en espanyol, es contraposa a pares, que no són pas els progenitors d’una família sinó els nombres parells. Pares i nones, doncs. Admeto que en català senassos (i fins i tot senars) sona més aviat poc comercial, massa dur a l’oïda, però de totes maneres el problema d’aquests de can Nones no és pas la denominació (només faltaria que una empresa espanyola no pogués portar un nom en espanyol) sinó que la pega rau en el fet que pressuposen massa coses que en una societat moderna no hauríem de pressuposar en relació als solters. Del seu plantejament es poden arribar a deduir idees com ara que els integrants d’un trio, que com tot sabeu és senar perquè ve de tres, sempre ha d’estar integrat per solters. O que la solteria hagi de ser equiparada gairebé a un col·lectiu desfavorit, com es desprèn del correu electrònic que he rebut de l’empresa esmentada, en el qual em recomanen de manera fervent una estada a VillaSingle, «el primer hotel del món creat per a gent sense parella». Segons l’anunci, A VillaSingle «els solters podran fer senderisme, participar en diverses activitats que normalment no farien sols, conèixer altres persones sense parella o gaudir alhora de la bona taula que ofereix VillaSingle».
Curiós. D’entrada, suposen que un solter no sap relacionar-se i/o que es mor de ganes de fer coses amb altra gent. Curiosament, a més, com a esquer posen activitats que resulta molt més gratificant exercitar-les en solitari, com ara caminar per la muntanya o gaudir de la bona taula. Especialment gaudir de la bona taula: haver de mantenir una conversa mentre, al plat, es va pansint una bona teca és com mirar un partit del Barça per la tele fent veure que escoltes amb atenció els comentaris de la teva parella sobre la revista que està llegint perquè no li interessa el futbol. Una tortura que, per cert, s’estalvien els que no tenen parella, digueu-los pobrissons.
Objeccions a banda en relació a les empreses de solteria recreativa, també voldria plantejar un dubte tècnic sobre el concepte single, una qüestió que em persegueix des de fa temps. El dubte: d’una trobada de solters, a partir de quin nombre de singles se’n pot dir Long Play?
Definitivament, per més publicitat amable que em facin arribar no penso pas anar a passar les vacances en aquest hostal amb nom de parc temàtic de la solteria. No hi aniria ni que es digués Soltertown. Ho he parlat amb la meva dona i ella troba que he pres una gran decisió. (Publicat a Presència, el 21/3/2010)