Escrits amb els dits

Hi ha un acudit molt i molt vell que ironitza sobre la mentalitat negociant dels catalans i que més o menys diu que, en motiu la mort de l’àvia d’una important família de comerciants, l’esmentada família publica una esquela amb un text aproximadament com aquest: “La família Tal comunica la mort de la seva estimada mare i l’arribada de les últimes novetats en gèneres de punt” . Una manera òptima de rendibilitzar el preu d’una nota necrològica. M’ha fet pensar en aquest vell acudit el comunicat que va enviar ahir Edicions 62 arran de la mort de Jose Saramago. El reprodueixo a continuació:

COMUNICAT

 

 

Grup 62 vol expressar el seu condol en la mort de l’escriptor José Saramago i vol fer públic el reconeixement a la seva obra literària.

 

José Saramago (Azinhaga, Ribatejo, 1922 – Lanzarote, 2010), Premi Nobel de literatura 1998, era un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. Edicions 62 li ha publicat Història del setge de Lisboa (1989), L’any de la mort de Ricardo Reis (1997), Tots els noms (1999), L’Evangeli segons Jesucrist (2000), La caverna (2001), Quaderns de Lanzarote II (2001), La flor més grossa del món (2001), Assaig sobre la ceguesa (2002), L’home duplicat (2003), Assaig sobre la lucidesa (2004), Els poemes possibles (2005), Viatge a Portugal (2005), Les petites memòries (2007), El viatge de l’elefant (2008), El quadern (2009) i Caín (2009).

 

Com es pot comprovar, de vegades la realitat, si no supera la ficció, almenys s’hi assembla bastant.