Escrits amb els dits

Els diaris espanyols tenen fama de ser extremadament nacionalistes, de gastar un patriotisme tavernari i de brandar estanqueres i toros d’osborne a la més mínima oportunitat. Normalment ens donen proves documentals suficients per confirmar aquesta impressió. Altres vegades, ens podem trobar sorpreses curioses. Com em va passar abans d’ahir quan vaig veure tots els diaris del dia sobre la meva taula de redacció. El dia abans, un nedador cordovès havia guanyat una medalla d’or als campionats europeus de natació. Em vaig fixar en el tractament que en donaven els diaris de Madrid. Mireu aquesta portada:

 

Deixeu-me que us n’ensenyi una altra, encara:

 

 

Com es pot comprovar, els quatre principals diaris del país veí van tractar d’una manera bastant discretota la nova proesa de l’esport hispànic, amb fotos petites del nedador en algun raconet de les portades respectives. El mateix dia, en canvi, oh, sorpresa, així era tractada la victòria d’un nadador de Còrdova, a les portades dels dos diaris catalans més llegits:

 

 

 

 

 

 

 

 

Caram, caram. Sembla que el patriotisme espanyolista ha canviat de capital. Què deu haver passat. Potser els espanyols han mort d’èxit i ja estan tips de celebrar victòries dels seus esportistes? Potser alguns diaris catalans s’han tret la careta i els ha quedat una cara d’espanyols que no els superen ni els espanyols de veritat. Ja passa això, a les colònies. Les classes favorables a la metròpoli, sovint acaben sent més nacionalistes que la pròpia mare pàtria. Un exemple bastant clar.