Escrits amb els dits

La cuina tradicional del nostre país és prolixa en receptes que mesclen la carn i les begudes alcohòliques durant el procés d’elaboració, per mitjà de l’addició progressiva de dosis variables durant els processos de cocció, rostit, estofat o xup-xups de tot tipus de viandes. Comencem, aleatòriament, per l’ànec amb peres, que incorpora vi dolç, i acabem amb el xai rostit amb un raig de vi blanc. Entremig, hi trobem els imprescindibles fricandó de vedella amb bolets i les galtes de porc estofades, ambdues opcions regades amb un gotet de vi negre. També tenim el recurs al vi ranci o el conyac per amorosir el pollastre amb escamarlans, i d’aquest últim destil·lat també se n’aboca una mesura flamejant a la cassolada de llagostins. I tot això abans de citar la llaminera de garrí amb salsa de ratafia i sense oblidar el conill a la cassola amb un bon esquitx de rom. Ep, i no em voldria pas deixar uns escamarlans al cava per llepar-se’n els dits, i si en aquest catàleg no hi afegeixo les figues a l’armanyac és perquè, en aquest cas, les figues no són carn sinó una fruita.
Tots aquests exemples certifiquen a bastament la bona relació que històricament han mantingut a Catalunya les viandes amb els destil·lats, licors, espirituosos i fruits de la vinya en general. Això no obstant, malgrat la nostra indiscutible competència en la matèria, no hem arribat, que jo sàpiga, als extrems del Canadà. Llegeixo en una revista culinària que en una població situada a 300 quilòmetres de Vancouver alimenten les vedelles destinades al consum carni amb un suplement de vi negre. La senyora Janize Ravndahl, propietària de la granja Sezmu Meats, explica en declaracions al The Vancouver Sun recollides per la revista, que els animals no es beuen pas el vi sinó que se’l cruspeixen barrejat amb el pinso, tot i que els cuidadors ja han detectat que en alguns casos els animals s’acosten animadament a la vinassa només de veure-la (o ensumar-la, cal suposar). En aquest cas, se’ls deixa xarrupar del cubell sense cap problema més enllà de córrer el risc de convertir els animalons en una versió de carn i banyes de la vache qui rit. El curiós tractament d’enoteràpia animal s’aplica durant 90 dies abans del sacrifici de les bèsties. Això fa que la carn resultant sigui, segons tots els experts, especialment saborosa, a banda d’un quinze per cent més cara que un filet de gamma alta de vedella abstèmia. I, per cert, el règim vinícola també contribueix a resoldre un dels problemes ecològics més greus del nostre planeta: redueix l’emissió de metà cada vegada que una vaca es llufa.
Un cas interessant, però que em porta a plantejar diversos dubtes raonables:
1. Del bistec de vedella alimentada amb vi, cal dir-ne vistec?
2. Algú s’animarà a peixar els salmons o els llobarros amb vi blanc?
3. Una vaca beguda, porta un gat?
4. Quanta carn puc menjar sense donar positiu en un control d’alcoholèmia?
5. I, per cert, no vull ni pensar quina cara posaria el mosso si li digués «agent, li juro que no vaig begut, el que passa és que m’he cruspit una vedella alcohòlica».