Escrits amb els dits

Els amants, consumidors o devoradors de novel·la negra traduïda al català estem de sort. En pocs dies han sortit al mercat tres novetats que ens proporcionen provisions excel·lents per alimentar durant una temporada la nostra insaciable avidesa lectora.
El primer. L’editorial Tusquets, gràcies a la qual tenim gairebé tota la producció del suec Henning Mankell al nostre idioma, acaba de treure al mercat l’última novel·la del gran Petros Màrkaris, titulada Mort a Istambul. El popular autor grec fins ara només havia estat traduït al català (corregiu-me si vaig errat) en una ocasió per la lleidatana Pagès Editors, que va publicar L’accionista principal. No us puc pas parlar en concret de Mort a Istambul perquè encara no l’he llegida, però en general es pot dir sobre Màrkaris que ens trobem davant d’un altre cas en què novel·la negra i novel·la social són molt a prop de la sinonímia.
La segona. Ningú no ho ha vist, és el primer títol en català, publicat per Columna, de l’autèntica reina del gènere a Suècia, Mari Jungstedt, una autora la popularitat de la qual als països nòrdics ja està deixant ressagat el fenomen Stieg Larsson i fins i tot el venerat Mankell, tot i que veurem com queda situada en aquest olimp un cop hagi passat per l’inexorable sedàs del temps.

El tercer. Tots drets. Deu anys després de la publicació d’El gos de terracota, Edicions 62 ens torna a regalar una entrega de l’incombustible Andrea Camilleri i el seu comissari Salvo Montalbano, amb Foguerada d’agost. Un exemple, en aquest cas, de com un autor pot ser traduït sense perdre la brillantor, com és el cas de tots els camilleri traduïts per l’impagable Pau Vidal. Després del magnífic assaig novel·lat sobre la màfia i la increïble història del seu útlim capo dei tutti capi, Bernardo Provenzano, tornem a retrobar el bo de Montalbano que, per cert, sembla que ens alguns aspectes en aquest lliurament perd una mica la bonhomia.