Escrits amb els dits

No és cap broma. Si he titulat que l’any que fa tot just un parell de dies hem deixat enrere ha estat excel·lent és perquè n’estic convençut. Sí, ja sé que l’atur s’ha disparat, que les empreses i els governs han tingut greus problemes per pagar les nòmines i que la situació de les finances públiques ha generat una retallada de serveis a totes les administracions. I uns anuncis d’austeritat que han posat punt final de manera abrupta a un sistema de vida que es gronxava còmodament en un model d’estat del benestar que ara no s’acaba però que sí que s’acaba tal com l’havíem entès. Que fonamentàvem (fins i tot els que ara retallen) en la màniga ampla derivada d’una abundància que convidava a la felicitat ingènua dels que pensen (encara n’hi ha que ho creuen) que la humanitat està destinada a progressar quan en realitat evoluciona, que no vol dir exactament el mateix perquè, a diferència del concepte progrés, el mot evolució significa canvi però no necessàriament millora.
Tot això ho sabem després de 12 mesos en què la realitat ens ha deixat el somriure de nou-ric glaçat a la cara. Ha sigut un xoc, un trasbals i una tremolor de cames que ens costarà d’aturar. Per això l’any 2011 cal valorar-lo en positiu. Ens ha vacunat contra l’optimisme temerari. Avui tornem a saber (perquè ja ho havíem oblidat, tot i haver-ho viscut molts anys) que la vida és dura i que, si bé les coses poden i han de millorar, a partir d’ara hem de teixir xarxes més segures, amb el fil de la prudència, l’esforç i la previsió. L’any 2012 serà millor que el 2011, segur. Si més no perquè el comencem amb la lliçó apresa. Ep, si és que l’hem après. (Article publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2012)