No n’aprendrem mai
9 gener 2012 per Carles Ribera
A nosaltres tot ens ve de nou perquè tenim una durada més aviat anecdòtica sobre la capa de la terra. Però si podem mirar-nos el món amb una mica de perspectiva, gratant una mica en el passat, constatem que els problemes bàsics que ens amoïnen avui són una simple recurrència. Això de l’evolució cíclica i el moviment pendular fa enervar més d’una escola d’historiadors, però certes evidències són irrebatibles.
Un exemple: el senyor Mark Twain, glòria de les lletres nord-americanes i personatge murri i irònic com n’hi ha hagut pocs, és l’autor d’una de les màximes financeres més poc ortodoxes però alhora més precises sobre teoria financera. Tots la sabeu: “Un banquer és aquella persona que quan fa sol et deixa un paraigua i quan plou et demana que l’hi tornis.” Repassant fraseologia només he trobat una altra autoritat en matèria d’aforismes que se situa a l’altura del pare de Tom Sawyer. Em refereixo a G.K. Chesterton, campió de l’agudesa analítica. Aquí ve la seva visió de la jugada: “Hem passat d’una classe mitjana que posava els seus diners en mans d’un home de negocis talòs i prudent per tal que els administrés, a una altra que confia els seus estalvis a un home de negocis llançat i expert per tal que els multipliqui. Allò que aquesta classe social no sempre s’ha preguntat és per a qui o de qui aconseguia diners aquest home.” Dues reflexions fetes a cavall del segle XIX i el XX que són perfectament assumibles en aquest XXI on cavalquem desbocats. Podria haver rumiat alguna frase pròpia, però de vegades, per ser efectiu n’hi ha prou de repetir allò que algú ha dit millor que un mateix. (Publicat a El Punt Avui el 9 de gener de 2012)
