Escrits amb els dits

Aquests dies han coincidit a les planes d’actualitat del diari unes quantes notícies relacionades amb el català. Estranyament, cap no fa referència ni a la mania persecutòria hispànica que fa temps que pateix el nostre idioma, ni a l’aquí caic i allà m’aixeco derivat de la combinació de l’heterogeneïtat lingüística i la falta d’un estat com cal.
Són notícies positives.
Al gra: en el lapse d’un parell de setmanes hem llegit que una pel·lícula en català, ‘Pa negre’, anava fent camí cap als Oscar. Un altre film en català, ‘Eva’ ha rebut una pluja de nominacions als premis nacionals de cinema, els Gaudí, i també en els del país veí, els Goya. No pas tot és cinema. Pep Guardiola, el millor entrenador del món va parlar en català davant de tot el món amb total naturalitat per agrair el guardó rebut i només van protestar els de sempre, els de l’encarcarada llengua única. N’hi ha més, i aquest cas no ve del món de l’espectacle ni l’esport. No fa gaire vam llegir que, tot i la davallada del consum, la cadena de supermercats Bonpreu ha tancat el 2011 amb un increment de vendes de gairebé el 9 per cent. Bonpreu, a més del nom, té en català tot l’etiquetatge dels productes i l’atenció al client. L’últim cas, la porta oberta perquè el nostre idioma entri al Parlament europeu, encara que, de moment, sigui per la porta del darrere i no la de l’oficialitat.
Un grapat d’exemples concentrats en només uns dies d’una llengua tan útil i dinàmica com qualsevol altra. No ho espatllem ara parlant en castellà a la persona que us demanarà què voleu prendre quan alceu el cap al bar havent llegit aquest article. (Article publicat a El Punt Avui el 23 de gener de 2012)