Mascarell, Joan, GaudĂ
10 febrer 2012 per Carles Ribera
El dramaturg Arthur Miller, en un llibret recomanable titulat La polĂtica i l’art d’actuar (editat en catalĂ per La Campana) va escriure que “els Ă©ssers humans, com va dir el poeta, no podem suportar gaire realitat, i l’art de la polĂtica n’és la millor prova.” L’art de la polĂtica i l’art de la ficciĂł, per tant, sĂłn disciplines germanes. Qui sap si la rivalitat gremial, doncs, ha tingut a veure amb la polèmica dels GaudĂ i el segon acte improvisat (si Ă©s que la gala tenia guiĂł, cosa dubtosa) de l’esbroncada del conseller Ferran Mascarell a Joel Joan, president de l’Acadèmia del Cinema. El dirigent, com bĂ© sabeu, va renyar l’artista arran dels atacs llançats contra els polĂtics. Una altra tempesta en el vas d’aigua catalĂ . N’hi ha que, des de la bardissa, aprofiten el rebombori per desacreditar els premis, que sĂłn una iniciativa molt lloable. No oblidem que, amb molt menys pressupost, els GaudĂ han assolit unes posades en escena tan suades com les de les millors èpoques de Billy Crystal als Oscar. Això tĂ© un mèrit remarcable, indiscutible. Potser, però, caldria revisar l’axioma segons el qual una cerimònia nomĂ©s pot resultar entretinguda si fa grĂ cia. No seria pas possible, senyors guionistes, dignificar aquests actes amb una mica de solemnitat? Ser seriĂłs no vol dir ser avorrit. NomĂ©s cal evitar les paraules buides.
La cerimònia dels GaudĂ va fer riure, però no va fer grĂ cia, si mĂ©s no a Mascarell. Pell fina? Repassant la Història trobarem que, generalment, els polĂtics sĂłn molt millors fent teatre que no pas els actors fent polĂtica. NomĂ©s per això els gestors de la cosa pĂşblica mereixen una mica mĂ©s de respecte per part dels seus germans de professiĂł. (Article publicat a El Punt Avui el 10 de febrer de 2012)