Escrits amb els dits

Els temps de crisi, com tothom sap i qui no ho sàpiga que comenci a espavilar-se, són uns moments en què les persones demostrem fins allà on pot arribar el nostre enginy i la nostra capacitat de superació. Ja comença a fer massa que les vaques són flaques i maldem per tornar-les a engreixar com sigui perquè si no s’engreixen, moren, i són la base de la nostra alimentació. Si repassem la història de l’emprenedoria mundial trobarem que els invents més impactants i els negocis de més prosperitat (sovint basats en els fruits d’aquella inventiva) sorgeixen quan fa més fred, quan el món va més de capa caiguda, quan les passem més magres. També són els moments dels fracassos més absoluts i de les iniciatives caigudes estrepitosament en la misèria. Tothom es llança a la piscina, i en algunes piscines hi ha aigua i en d’altres, no.
Ara no posaré exemples pretèrits de grans moments de la història empresarial en temps de crisi perquè si ho fes em menjaria bona part d’aquest article i necessito aproximadament tot l’espai que hi ha d’aquí al punt i final per posar-vos un exemple actual que vaig veure casualment l’altre dia quan baixava per un carrer de l’Eixample de la ciutat de Barcelona.
A l’entrada d’un portal llegeixo un rètol que indica el nom d’una empresa i, a sota, «santería milagrosa, distribuidor oficial».
No diré pas el nom de l’empresa perquè ja veig a venir que em serà impossible redactar un text prou respectuós i no voldria pas que, ofesos, encara m’acabessin fent vudú, una de les opcions del seu catàleg d’ofertes. El cas és que gràcies a aquest cartellet em connecto al Google i ja se sap que al Google una cosa porta a l’altra i acabo entrant a la plana web de l’empresa en qüestió. Són especialistes en ciris, olis i colònies esotèriques. Caram. Tafanejo una mica i topo amb el perfum Embrujo de amor, destinat a pescar xicota o xicot. També hi ha una col·lecció cirial destinada a trencar encanteris, resoldre separacions («producte ritualitzat segons l’antiga tradició de Veneçuela», s’especifica a l’etiqueta), i fins i tot un ciri estil pasqual amb la funció d’atorgar «sort ràpida», això sí, sense especificat si sort ràpida és tenir sort durant poca estona o que arribi aviat. Un altre model, i aquí m’aturo, està especialment dissenyat per buscar feina. Si ho voleu provar començareu perdent-hi 12,95 euros, que és el que val la candela talla XXXL que es veu al catàleg digital.
Podria seguir amb els olis destinats a funcions similars («Aceite dinero rápido, uso metafísico y espiritual», per posar només un exemple), o el decàleg per fer rituals de tot tipus i la lectura del tarot, però ho deixaré aquí perquè ja es pot veure que no es tracta pas d’una empresa de noves tecnologies tot i que al pas que anem no tinc pas la certesa que no acabi sent un mercat emergent. De fet, la cosa tampoc no està pas tan lluny del clàssic «posar un ciri a Santa Rita», patrona dels impossibles, que es va convertint en l’única possibilitat de resoldre els problemes econòmics i nacionals. Perquè mentre ho vulguem resoldre sense sortir d’Espanya, no hi ha més cera per cremar. (Article publicat a Presència, el 26 de febrer de 2012)