El “Pla Navarro”
2 març 2012 per Carles Ribera
El lĂder del PSC, Pere Navarro, va presentar dimecres un sorprenent full de ruta fiscal. La proposta no fa altra cosa que tibar al mĂ xim les costures del catalanisme possibilista. Tota una gosadia, però, venint d’un PSC que fa temps que ha perdut el nord de la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya al marge del que en pensin els espanyols. Celebrem-ho, tot i que siguem conscients que al pla Navarro l’espera un recorregut efĂmer. No pas perquè no estigui ben plantejat i no comporti, sobre el paper, un pas endavant. El problema Ă©s que estĂ plantejat amb un parell de dècades de retard.
En aquest parell de dècades la majoria hem après que qualsevol via destinada a millorar el finançament de Catalunya està condemnada al fracàs o a la frustració: o no t’ho donen, o t’ho prometen i després no t’ho paguen. Navarro fa volar coloms. Somia truites. Allò que fins fa poc es deia d’aquells que volem la clau i la caixa. Avui, fer volar coloms és pretendre que cabem a Espanya. Somiar truites és imaginar que hi pot haver acords plausibles.
De totes maneres, cal valorar la proposta. Perquè demostra que el PSC admet que la centralitat polĂtica catalana ha abandonat l’autonomisme del cafè per a tots. El gir Ă©s una bona notĂcia per a Catalunya. CaldrĂ veure, però, si servirĂ de res al PSC. Per una banda, al mĂłn catalanista ja no se’ls creu gaire ningĂş. Per l’altra, l’electorat que els queda, tot i que, pel perfil sociològic, sigui el mĂ©s afectat per l’esclavatge fiscal, estĂ massa narcotitzat per Espanya per treure’s el dogal. Navarro tiba la corda. Que l’estrebada del PSOE per posar-lo a rega no li faci gaire mal. (Publicat a El Punt Avui el 2 de març de 2012)