El PP a TV3
23 març 2012 per Carles Ribera
En el món sobiranista no-governamental hi ha un cert rebombori i una gran enfiladissa emocional pel fet que CiU hagi permès que la vicepresidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Corpo per als amics, caigui en mans d’un senyor del Partido Popular, el PP per als amics i per als que no hi som amics. Catalunya s’enfonsa, sembla. En fan un gra massa, em sembla, els respectables telepatriotes.
Em compto entre els que s’estimarien mĂ©s que el PP quedĂ©s esborrat del mapa electoral a Catalunya. Però caldria reflexionar sobre si s’estĂ dimensionant en excĂ©s la transcendència de cedir la vicepresidència de la CorporaciĂł a la dreta espanyolista. GrĂ cia no en fa. I la normalitat que argumenta el Molt Honorable seria que no calguĂ©s regalar aquesta cadira al botxĂ.
Ara bĂ©, la televisiĂł i la rĂ dio de tots han demostrat una capacitat de resistència encomiable. Hem de pensar que van aguantar la legislatura passada amb un delegat de zona del PSOE com a president del paĂs, i una Corpo amb un grapat d’ocupants situats pel PSC d’aquell senyor que sostĂ© que cal eradicar la “crosta nacionalista” de TV3.
Ara, estem en perill? El PP no caldrĂ que faci grans esforços per arraconar encara mĂ©s el catalĂ . Mirem, per exemple, els programes estrella. Polònia, Crackòvia o l’APM. Paguem entre tots una televisiĂł per escoltar imitacions de Rajoy, Sergio Ramos o reproduint tothora Telecinco o IntereconomĂa. Eines de normalitzaciĂł? AlgĂş hauria d’admetre que, en bona part, l’exemple del model lingĂĽĂstic televisiu que voldrien els que recorren la immersiĂł al Suprem, ja el tenim. En prime time. (Publicat a El Punt Avui el 23 de març de 2012)