Escrits amb els dits

Si escric la paraula fringíl·lid, a primer cop d’ull podríeu relacionar-la amb l’afició a una sèrie de televisió o pensar en una afecció de caràcter psicosexual. Si hi afegeixo noms com ara cadernera, pinsà comú, verdum o passerell, us estic donant més pistes. Són espècies voladores que pertanyen a la família dels fringíl·lids. Ja em disculpareu la ignorància. Els meus coneixements d’ornitologia es limiten als sonors renecs que emeto cada vegada que un colom o una gavina m’esquitxen la jaqueta.
Ha estat, curiosament, gràcies al Parlament de Catalunya que avui sóc una mica més instruït. Resulta que la cambra catalana ha convalidat, amb els vots de CiU, el PSC i el PP, un decret llei que permet capturar aquests animalons. La resta de partits han refilat d’indignació i han arribat a dir que es promou un “holocaust d’ocells”.
El cas té la seva complexitat i hi ha en joc diversos interessos que van des del conservacionisme fins a la caça amb vesc. No piularé més sobre el tema perquè ja he donat prou proves de ser llec en la matèria. Però aprofitant l’avinentesa no em puc estar de dir que s’hauria de blindar la protecció d’almenys un d’aquests ocells. Parlo del passerell. Encara més, des d’aquí proclamo la necessitat que sigui decretat ocell nacional de Catalunya. Hi ha països que tenen l’àliga de cap blanc; altres, el gall, i n’hi ha que voldrien recuperar la gallina, ai, vull dir l’àliga imperial. Els catalans, fins ara i vistos els resultats de 300 anys de relacions amb Espanya, hem de reconèixer que si hi ha una au el nom de la qual ens identifica com a país, és el passerell. Perquè el préssec no és un fringíl·lid, sinó una fruita. (Publicat a El Punt Avui el 8 de juny de 2012)