Escrits amb els dits

Si fins ara estàveu preocupats per la situació a l’Estat espanyol, des d’ahir suposo que encara ho esteu més. No pas perquè Europa hagi decidit finalment que tocava fer el rescat. Això és més aviat un alleujament, tot i el que ens espera, perquè almenys se’n cuidarà algú que hi entén. Els motius de preocupació provenen de l’estupor que causa veure i escoltar tot un ministre d’Economia, primer, i l’endemà tot un president del govern (amb presses perquè havia d’anar al futbol amb aquell hooligan que tenen els espanyols per hereu, intentant maquillar una realitat de forma tan barroera que fa enrogir no pas de passió futbolística sinó de vergonya. Com pot, un líder pretesament seriós, negar l’evidència i, per postres, presumir que ha estat ell que ha pressionat la comunitat internacional perquè complissin amb la seva obligació de rescatar-los? Ai, no, que no es pot dir rescat sinó préstec avantatjós. L’Estat espanyol fa mesos que genera preocupació a Europa. Ara també fa riure. Perquè la hilaritat que ha causat l’actitud lamentable de l’executiu no ha deixat indiferent ningú. Se n’han fet ressò, amb més o menys crueltat, bona part dels mitjans de comunicació internacionals. Costarà molt refer la imatge d’un estat que no només està tocat econòmicament sinó que és governat (per dir-ho d’alguna manera) des de la més absoluta falta d’escrúpols cap a la seva pròpia opinió pública. Que ens vulguin aixecar la camisa no és el més censurable de tot plegat. El més greu és que ho facin perquè es pensen que ens poden enredar. Bé, mirant-ho bé, encara hi ha un pitjor: ho fan perquè saben que la majoria s’ho empassa. (Publicat el dilluns 11 de juny de 2012)