Saura
20 març 2009 per Carles Ribera
El conseller Saura ha perdut els papers. Això de tenir un peu a les negociacions amb l’Estat pels calerons i les competències i un altre peu al comandament de les forces de l’ordre el fa voltar com una virolla fins al punt que ha invertit les actituds. De manera que tota la contundència necessĂ ria per enfrontar-se a un Estat gasiu, injust i contrari als interessos de Catalunya, en comptes de posar-la damunt la taula de negociacions (no amb porres però sĂ amb energia) la destina a permetre que s’atonyinin ciutadans que, per mĂ©s barruts i busca-raons que siguin (i ho sĂłn molt aquests opositors al pla de Bolonya i al que faci falta) no tenen per què rebre les ires d’una policia desbocada. Aquell posat de xaiet que, tot posant-se bĂ© la corbata compulsivament o fregant-se les mans amb desfici, mostra el senyor Saura quan Ă©s a Madrid, es converteix en una actitud del primer disparo i desprĂ©s pregunto quan es tracta de mantenir el galliner tranquil. Que en sap de ser dòcil amb els que manen i dur amb els que no es volen deixar menar tan submisament. GenuĂŻna polĂtica d’esquerres.