Escrits amb els dits

Estem tips de dir i de sentir que, sense l’empenta altruista i compromesa de la societat civil, Catalunya no seria res. Per això totes les iniciatives ciutadanes destinades a impulsar diferents aspectes del nostre país haurien de ser aplaudides dempeus i amplificades al màxim, i més en un moment com l’actual que les locomotores públiques són en estat de desballestament o, més ben dit, són desballestades per l’estat.
Ahir vaig tenir el privilegi d’assistir a un acte de promoció d’una d’aquestes encomiables entitats. Es diu Barcelona Global i està centrada en la capital. Té el suport de la flor i nata de la burgesia i el món de l’empresa barcelonins. Pela llarga i, per tant, potencial d’influència. Va ser una xerrada instructiva en què el president de l’associació, el senyor Emilio Cuatrecasas, va desgranar a diversos representants de la premsa catalana, en un castellà impecable, una extensa programació d’activitats. Just al final de l’acte va expressar una idea pintoresca: el català és una barrera per atraure talent perquè a molta gent li molesta haver d’escolaritzar la mainada en un idioma poc útil. Coi. No em vaig ennuegar amb el croissant perquè venia esmorzat de casa. Tornant a la redacció rumiava com s’ho deuen fer, per exemple els danesos, per tenir una capital tan cosmopolita com Copenhaguen tot i parlar danès. Deu ser que tot el temps que aquí perdem aprenent l’espanyol com a segona llengua (idioma que podríem saber igualment per proximitat), els danesos, per exemple, l’inverteixen en l’anglès. Hi ha casos d’egregis patricis de casa nostra que ens obliguen a admetre que no pas tots els problemes vénen de Madrid. (Article publicat a El Punt Avui el 20 de juliol de 2012)