Escrits amb els dits

És un clàssic que molts hem sentit a dir a les nostres àvies o avis: els reclusos haurien d’anar a estassar boscos. Una asseveració que, en casos més contundents, també enviava els aturats a trescar, quan estar aturat era considerat una mostra de poques ganes de treballar i no pas, com passa ara majoritàriament, la constatació que no hi ha feina. No he sentit cap manifestació en aquest sentit dels responsables del Servei d’Ocupació de Catalunya. En canvi, tots vam poder escoltar abans-d’ahir en seu parlamentària el conseller d’Agricultura, el senyor Josep Maria Pelegrí, proposant feina a l’aire lliure als estadants i estadantes de les presons del nostre país.
Afirmar que la idea sembla plausible és córrer el risc de passar per un retrògrad, un carca o un conservador extrem. A més, la qüestió se la va treure de la màniga el senyor conseller per sortir del pas sense tenir-la prou estudiada en l’àmbit legal perquè es pugui dir que ha superat l’estadi de la conversa de cafè. La remissió de condemna pel treball és un tema especialment espinós en la doctrina penal moderna. Per tant, si es plantegés alguna fórmula d’aquest estil, sempre voluntària, hauria de ser, com a mínim, amb un seny que, per exemple, restringís l’accés a una serra mecànica a segons quins perills públics. O que els beneficis no fossin aplicables a determinats tipus de convictes. No fos cas que vestint el sant forestal desvestíssim el de la seguretat pública tot permetent a presos temibles ser al carrer en quatre dies a canvi de fer una mica de gavella. La idea de Pelegrí, com a idea, es pot considerar. Com a proposta, de moment és poca cosa més que fum. (Article publicat a El Punt Avui l’u d’agost de 2012)