Escrits amb els dits

Només li faltava això, a Don Mariano. Amb un rescat europeu al clatell i els catalans tocant-li la pera amb el coi de pacte fiscal enmig de proclames independentistes cada cop més indissimulades, per acabar d’embolicar la troca ara li convoquen unes eleccions al País Basc a mitja tardor. Caram. Tants fronts oberts, per a una Espanya tan dèbil políticament, econòmicament i institucionalment com l’actual són de mal gestionar. Representen una amenaça real que tibarà més que mai les costures de l’Estat. Això no ho dissimula ni la roja guanyant sis mundials, ni Pau Gasol embolicat amb la bandera sencera de la plaça Colón. Sense el clàssic recurs a la violència militar amb el qual el nacionalisme espanyol ha resolt les situacions complexes històricament, a l’actual líder dels espanyols no se’l veu amb prou cintura per torejar alhora tres conflictes d’un calat tan profund.
Vist des de Catalunya, amb aquesta temperatura de sensació sobiranista que es respira últimament, es fa difícil aturar el cap un minut per reflexionar sobre la importància de jugar bé les cartes des d’avui mateix fins a final d’any. La sort d’aquest país s’encarrilarà el pròxim trimestre llarg. Tot el que passi el 2013 i més enllà serà conseqüència dels moviments estratègics que fem fins al gener. No ens va pas malament que els bascos obrin la cursa primer. Tindrem la caverna distreta i la llopada espanyola massa esverada per concentrar-se només en el flanc est. Aprofitem bé que a Don Mariano se li gira feina per anar fent via, sense precipitar-nos, però conscients que o travessem ara la porta o no la trobarem tan oberta mai més. (Article publicat a El Punt Avui el 22 d’agost de 2012)