Lehendakari Patxi
23 agost 2012 per Carles Ribera
Al sector menys recomanable de la polĂtica hi trobem individus amb mala fe, amb molta mala fe, amb molta i molta mala fe, i el lehendakari LĂłpez. S’ha de ser molt malèvol per contraposar la seva suposada gran gestiĂł de la crisi amb les retallades de l’executiu d’Artur Mas. No pas perquè l’aficiĂł del govern catalĂ per fer anar la tisora no tingui punts qĂĽestionables i fins i tot estigui dirigida amb certa pruĂŻja esquiladora, sinĂł perquè si els catalans estem amb l’aigua al coll, començant per la Generalitat i acabant per l’últim autònom, assalariada, aturat o pensionista Ă©s, fonamentalment, perquè el nostre paĂs no gaudeix del concert econòmic que permet a la comunitat autònoma de règim especial de don Patxi trampejar la crisi d’una manera força mĂ©s digna i solvent, i que els duri.
Com gosa el president dels bascos, des de la seva posiciĂł fiscalment blindada, fer retrets a la gestiĂł catalana, sabent que si el nostre paĂs pateix Ă©s perquè el seu partit ha negat sempre aquĂ allò que a Euskadi ni es planteja qĂĽestionar i si fos qĂĽestionat defensarien com l’abertzale mĂ©s rebel? Una disculpa pĂşblica, hauria d’emetre el lehendakari en comptes de gallejar de bon gestor. I ho deixo aquĂ per tal que el senyor Pere Navarro pugui afegir-hi alguna cosa en defensa dels interessos de Catalunya. Ah! Què em dieu? Que no cal que li reservi espai? No passa res, doncs, ja acabo d’omplir jo mateix les ratlles que queden fins al final d’aquest article i ja em disculpareu si per un moment he pogut pensar que al socialisme catalĂ hi podia haver vida coherent mĂ©s enllĂ del PSOE. Deu ser la calor, que em fa veure miratges. (Article publicat a El Punt Avui el 23 d’agost de 2012)