Escrits amb els dits

La senyora Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern dels espanyols, amb el seu to sentenciós habitual, va recomanar ahir al president de Catalunya que faci el favor de preocupar-se de les coses de menjar en comptes de dedicar-se a donar suport (ep, això segons assegura ella) a manifestacions independentistes. Amb el menjar no s’hi juga, ens etziba la senyoreta Soraya com si els catalans fóssim uns alumnes malcriats que no ens centrem en la crisi.
No us la creieu, aquesta retòrica demagògica que sempre desvincula les reivindicacions nacionals de les socials i econòmiques. Perquè coses de menjar, senyora Soraya, són les retallades de sous als funcionaris i les retallades de feina a la resta; coses de menjar són els retards en els pagaments als hospitals i a les residències de la gent gran, senyora vicepresidenta; coses de menjar són les clatellades a les autopistes catalanes mentre vostè les abarateix a Galícia, i si no els abarateix a més llocs és perquè no hi ha ni tan sols peatges. Coses de menjar és haver de pagar més que els altres ciutadans de l’Estat pels medicaments; coses de menjar són els impostos que paguem disciplinadament i que no tornen a Catalunya, en concret es calcula que més de 10.500 milions d’euros des de principi d’any, i que representen coses de menjar que podríem tenir i no tenim per culpa d’aquest espoli sistemàtic. Coses de menjar, senyora, són les que mouen bona part dels catalans a marxar d’aquest estat que ens té a pa i aigua. Que amb les coses de menjar no s’hi juga ho sabem perfectament, mestressa. Per això podem dir que a hores d’ara només estem tips d’una cosa: d’Espanya. (Publicat a El Punt Avui el 25 d’agost de 2012)