Escrits amb els dits

El diari nacionalista El País publicava ahir un manifest en què alertava dels perills de l’independentisme a Catalunya. El document el rubriquen un bon nombre de figures del pensament i les arts del país veí (i uns quants catalans). Una llista que paradoxalment aplega noms d’una ponderació i una vàlua intel·lectual notabilíssimes, com el professor Pérez Royo, al costat de supremacistes espanyols com Vargas Llosa.
El text, d’una superficialitat argumental epidèrmica, està clafert d’afirmacions senzillament insostenibles a partir de l’empirisme, destil·la el típic menyspreu altiu de la progressia només de boca i resulta d’una vaguetat retòrica total en el terreny de les propostes. A més, conté algunes perles que valdria la pena desgranar si hi hagués més espai. Un exemple, la legitimació de l’ordenament legal franquista: “La transició de la dictadura a la democràcia es va fer de la llei a la llei passant per la llei.” Caram.
El manifest conté, tanmateix, un paràgraf esperançador: “No obstant, si aquest sentiment [l’independentisme] de forma majoritària es manifesta contrari de manera permanent i irreductible al manteniment de les institucions que entre tots ens vam donar, la convicció democràtica ens obligaria a la resta dels espanyols a prendre-ho en consideració per tal de trobar una solució apropiada i respectuosa.” Tot i la immensa prevenció que cal tenir respecte de “solució apropiada i respectuosa” (la falta de paraula de l’esquerra espanyola és coneguda), almenys s’obre una porta al seny. Alguns espanyols civilitzats ja es van fent a la idea que aquesta porta pot ser la de sortida. (Publicat a El Punt Avui el 5 e novembre de 2012)