Escrits amb els dits

Les eleccions del dia 25 no són pas només les més importants de la història de Catalunya sinó també les més diferents de totes les que s’han fet i desfet al nostre país. El factor diferencial és la internacionalització del cas. El dia 25 el món ens escrutarà. Ep, no us penseu pas que el guanyador sortirà, com Obama, a totes les portades del món. Però és inqüestionable que en l’agenda internacional els catalans ens hi hem fet un lloc preferent. A Brussel·les, a Washington, a Berlín, ens observen, amb més o menys dissimulació i amb un interès derivat no pas tant de la nostra rellevància particular com a país, sinó per les conseqüències que pot tenir la irrupció catalana en el mapa global. Som un cas nou, almenys per a qui no ens coneixia. I també som un exemple. I un experiment. Una incògnita. Tot això carrega d’una extraordinària responsabilitat la nostra humil però alhora valuosa papereta electoral. Podem discutir sobre retallades, sobre estat del benestar, sobre la majoria absoluta, sobre quin candidat ens cau més bé. Podem embrancar-nos en disputes sobre totes aquestes qüestions domèstiques. Algunes, objectivament, són vitals. Però aquest cop allò que comptarà és que el món vegi clarament si el sidral que hem muntat té prou força, prou empenta, i prou lideratge. Les societats avancen quan encerten a prioritzar aquells interessos, d’entre tots els que tenen, en funció del tipus d’oportunitat que es presenta en cada moment. Els catalans ens hem caracteritzat històricament pel fet de ser al lloc equivocat en els grans moments. El dia 25 és un moment oportú. Potser l’últim. Quina responsabilitat. (Article publicat a El Punt Avui el 9 de novembre de 2012)