Escrits amb els dits

Del 25-N en destacaria:
1. Més de dos milions de vots favorables al dret a decidir. Són aproximadament un milió més dels contraris. Si comptem el PSC com a ni carn, ni peix, la distància s’eixampla. L’increment de la participació, a més, assenyala no pas cap on anirà el país, però sí cap on vol anar.
2. CiU ha guanyat totes les eleccions nacionals demostrant que és l’únic partit capaç de mantenir la centralitat tot i l’evolució sociopolítica catalana.
3. Un lema que hauria motivat l’electorat a catapultar CiU cap a una majoria més àmplia és l’únic que, comprensiblement, no han pogut utilitzar: “Si CiU baixa, Duran puja.”
4. ERC, per primer cop té possibilitats de convertir-se en aquell referent de l’esquerra a Catalunya que alguns ja havien començat a muntar perquè, absorbit el PSC pel PSOE, trobaven que calia inventar-ne un. Veurem com conjuminen els republicans aquesta aspiració amb la necessitat d’acompanyar CiU cap a l’estat propi.
5. L’animadversió d’ERC cap a CiU és directament proporcional a la tírria de CiU cap a ERC. Qui votés confiat que entre tots ho farien tot ho ignorava, o va tenir un atac d’ingenuïtat. La sintonia Mas-Junqueras és la clau.
6. Els dos grans partits espanyols de són força secundaris a Catalunya.
7. C’s, formació que ha capitalitzat l’anticatalanisme, és l’únic partit espanyolista del món que no depèn de Madrid. Tan catalans, en el fons, com la Catalunya que combaten.
8. El resum de tot plegat és que els catalans som molt complicats, però som. I tant, que som. I volem ser.
Cap on anem, és una altra cosa. (Publicat a El Punt Avui el 30 de novembre)