Escrits amb els dits

En el dia d’avui no es pot ser altra cosa que moderadament optimista havent constatat com les dues primeres formacions del Parlament, CiU i ERC, han aconseguit desentortolligar l’enrevessada situació que havia quedat després que la voluntat dels catalans determinés que les coses no poden ser senzilles perquè la realitat és complicada.

Només el fet que CiU i ERC hagin vençut inicialment els recels mutus ja és un avenç considerable i inaudit, per bé que entraríem en el terreny de la il·lusió excessiva si ens penséssim que, de moment, quant a la cohesió política entre la federació i els republicans hi ha gaire res més que una indiscutible sintonia entre dues persones que saben que no tenen entre mans el joc del poder, sinó que hi va el present i el futur d’una nació.

Tampoc seria prudent sobrevalorar l’estat d’ànim positiu que genera en el món sobiranista el fet que el partit del govern i el primer partit de l’oposició hagin tancat el primer pacte d’Estat de la història de Catalunya, perquè aquest acord serà combatut des d’un altre Estat que no té res a pactar sinó només a imposar. De totes maneres, ja s’està veient que els principals contratemps no vindran pas només de Madrid. La lluita decisiva serà en realitat la que ja s’està començant a entrellucar i que tindrà com a escenari l’escenari estrictament català. El veritable conflicte que haurem de dirimir és entre l’impuls sobiranista de la societat civil i la renovada hostilitat dels poders econòmics espanyolitzats, que s’estan rearmant després d’uns mesos a l’expectativa. I la política, entremig. Això sí que serà difícil de desentortolligar.