Escrits amb els dits

No, no. No m’he pas descomptat ni m’he saltat un exercici perquè sigui supersticiós i pensi que un d’acabat en 13 porta mala sort. Simplement he pensat que us havia de desitjar, benvolguts lectors i lectores, un feliç 2014 perquè el 2013 només és la primera part de l’any vinent. Un any que es farà tan llarg que quan arribem al final semblarà que n’hagin passat dos. Un temps clau perquè haurem d’entomar el vent de cara i l’aigua que baixa i que baixarà en forma de crisi econòmica que no s’acaba mai, d’escanyament econòmic per part d’Espanya i amb un allargassament d’aquesta austeritat pública que com bé deia, molt gràficament, el conseller Mas-Colell, ja està tocant os i hauríem de mirar que no el trenqui, l’os. Ens espera un 2014 amb dos hiverns, dues primaveres, dos estius i dues tardors però que, si no anem ben previnguts socialment, ben armats moralment i ben equipats políticament, ens pot acabar deixant glaçats per més que el canvi climàtic apunti en direcció contrària. El clima que ens espera no té pas relació amb l’evolució dels fenòmens meteorològics sinó de la política i l’economia, i els llamps i trons i ciclons i caps de fibló i mànegues en sentit figurat que s’acosten seran fenomenals. La part positiva és que no hi ha marxa enrere. Enrere hi ha Espanya que, dit en termes geogràfics, és el gran abisme que ens espera si ens quedem aturats aquí, en aquest pendent per on acabarem rodolant irremissiblement. En fi, ja ens hi podem posar que ens queda un llarguíssim any de 730 dies. Bé, tampoc serà tan difícil, de fet ja som a dia 2. Encara se’ns farà curt. (Publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2013)