Citant Lichtenberg
13 gener 2013 per Carles Ribera
Les citacions solen ser substitutiu de la creativitat i crossa de la falta d’imaginació, tot i que l’articulista que manlleva una frase brillant d’algú que l’ha escrita abans que ell generalment passi per persona llegida i esponja de coneixement. Poc importa si aquell o aquell altre pensament han estat extrets no pas de la font directa sinó, simplement, d’altres articles que els reportaven, de lectures en diagonal o, en el pitjor dels casos, d’algun llibre de citacions famoses convenientment arrenglerat en el prestatge. Cal admetre, en defensa dels citadors, que les sentències brillants i reflexions precises espigolades de manera oportuna ajuden a recuperar, per a gaudi de la majoria de lectors, grans pensadors oblidats, o a mantenir viu el prestigi dels que encara conserven un cert predicament. Som molts que a partir d’una citació ocasional hem tingut curiositat per saber més de l’autor d’un adagi encertat.
Si haguĂ©ssim de fer una classificaciĂł dels autors mĂ©s saquejats (perdĂł, citats) a casa nostra, Josep Pla seria el nĂşmero u, el lĂder. Darrere l’autor d’El quadern gris desfilen figures internacionals com ara Montaigne, Chesterton, Nietzsche i Shakespeare. Curiosament, uns clĂ ssics de la citaciĂł que alhora van ser uns grans citadors dels clĂ ssics, els savis antics avui menys utilitzats per bĂ© que PlatĂł, CicerĂł o Sèneca aguanten prou bĂ©. Per acabar, en el costum de la reproducciĂł de la frase cèlebre tenim consolidades les referències cinematogrĂ fiques i, temps al temps, Twitter esdevindrĂ una deu inexhaurible on anar a pouar.
Entre els grans conreadors de l’aforisme n’hi ha un que potser aquĂ ha fet menys fortuna, traduĂŻt ara per Amadeu Viana, i publicat per Edicions de la Ela Geminada. Es tracta de Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799), cientĂfic eminent que va aplegar el seu pensament torrencial en els Quaderns de notes. Curull d’idees esparses, temes diversos, reflexions ara profundes, ara superficials, però sempre amb intenciĂł, elaborades amb ironia eixuta, alguna concessiĂł a la desmesura sarcĂ stica o a la mordacitat, aquest aplec de saviesa Ă©s un plaer d’aquells que es poden llegir d’una tirada o anant picant. Serveix l’enginy trossejat i numerat, per la qual cosa els necessitats de municiĂł no cal ni que s’endinsin en parĂ grafs densos a la recerca del diamant embardissat. De les notes de Lichtenberg, dues terceres parts aguanten perfectament el pas del temps i a la resta potser s’hi troba a faltar una mica mĂ©s de contextualitzaciĂł, pecata minuta, tanmateix. Usualment, quan es ressenya un llibre d’aforismes se’n transcriuen un bon grapat perquè el lector se’n faci una idea. Per no ser acusat de gasiveria, us en deixarĂ© anar una: «És una sort que la buidor mental no tingui tantes conseqüències com el buit de l’aire; altrament molts caps que gosen llegir obres que no entenen hi quedarien esclafats.» Va, una altra: «Que estiguem fermament convençuts que si volem, podem, Ă©s la causa de la inactivitat de bastants bons talents». Vinga, l’última: «L’enginy i l’humor, com totes les coses corrosives, s’han d’usar amb compte.» Heu d’admetre que us han vingut ganes de llegir-lo de cap a cap. (Publicat a Presència el 13 de gener de 2013)