Escrits amb els dits

El darrer crit en qüestions de política és el manifest constituent que impulsen el senyor Oliveres i sor Forcades, una iniciativa per Catalunya d’unitat popular per articular la resposta d’esquerres que necessita el país per sortir de l’atzucac econòmic i posar fi a la injustícia social i retornar al poble l’harmonia solidària. Desconec quin predicament tindrà i quina fi farà aquesta proposta. Detecto, en canvi, un precedent que es va començar a produir en el món sobiranista fa uns anys, quan l’anquilosament (llegiu CiU) o la incompetència orgànica (llegiu ERC) de les forces nacionalistes tradicionals va fer emergir com bolets formacions que havien de resoldre per la via ràpida el futur nacional. Reagrupament, Solidaritat, Democràcia Catalana, Catalunya Acció i algunes altres propostes van alimentar la teoria del tants caps, tants barrets. Dues eleccions al Parlament, una clatellada a l’Estatut i unes quantes manifestacions massives més tard, l’independentisme té més centralitat que mai, ressituat a l’entorn (ja em disculparà el senyor Duran) de les dues forces catalanistes tradicionals, que han sabut reaccionar a les demandes del carrer. Per la banda social, la desorientació dels partits de sempre ha generat algunes experiències més o menys revulsives; la més rellevant, el pas endavant de la CUP. L’estranya parella que formen Oliveres i Forcades també s’hi veu amb cor. Tinguin o no tinguin èxit, l’experiència anterior en l’àmbit sobiranista pot ser d’utilitat. Potser fracassaran estrepitosament, però obligaran a moure el cul cap a l’esquerra els partits que es pensaven que per aquella banda no els podria avançar ningú. (Publicat a El Punt Avui el 15 d’abril de 2013)